diumenge, 8 juliol de 2012

La Cabreta de la Cursa Muntanya Torrelavit 2012

Aprofitant que estava fent de "control" en una cruïlla, exactament en l'últim kilòmetre, just quan s'entrava a l'asfalt havent passat per Cal Vicari, anava fent fotos a tothom que corria.
En fer una nova foto, allò que en un primer moment m'ha semblat un gos, resulta que era... una... cabra!!! Caram!!

Veieu la cabreta rera el corredor de blanc...
Doncs bé, després de la sorpresa inicial, he tornat a la feina... a seguir fent fotos...

Quan ja ha passat l'"escombra", he anat tirant avall cap a la meta, per veure si em manàven fer més feina i ajudar en alguna cosa més. Però quan m'acostava per allà on hi havia l'ambulància, abans del pavelló, sento una dona que diu:

- Aquest, aquest és de l'organització!

Kulló! Jo ja m'he acollonit i m'hi he acostat a veure què... i coi, em trobo una Mossa d'Esquadra amb la cabra entre les cames agafada amb un tros de cinta de marcar, i el seu company Mosso que em diu:

- Escolta, ets de l'organització, oi? Doncs és que ja fa estona que estem aquí amb la cabra, que l'hem hagut de "retenir", ja que dificultava el trànsit de vehícles, i és clar, nosaltres hem de marxar! A veure si te'n pots fer càrrec i tornar-la d'allà on sigui!

I ja em veus a mi agafant la cabra, que sí que sabia d'on podia ser, del Ranxo Santana, és clar, però, i ara, què collons foto jo amb la cabra!!!???

La cabreta agafada pel Presi...
Val, penso, tiro cap al c/ del Bosc, on tinc el cotxe, li dic al meu cosí Carles que m'ajudi, i la portem al Ranxo... i sí, la idea era bona, però la cabra no col·laborava... o no caminava, o tot d'un plegat fotia una estrebada, o es fotia a menjar herba. A més a més, estava embarassada, i quan l'agafava per la cinta del coll, feia ofegs i em feia patir! Aix...

Aleshores truco al meu pare perquè avisi al Carles que em baixi a ajudar, a veure si entre tots dos la podem anar (es)tirant amunt... i mentrestant, la penya, els participants i vianants que ja marxàven "flipàven" veient-me estirar la cabra i parlant per telèfon... aix... quin fart de riure que es fotíen... i jo anar estirant la cabra...

Vídeo "pasturant" la cabreta... aix...


De seguit, em truca l'Anna que "on era, que em necessitàven a la pista, per l'entrega de trofeus, que hi havia de ser sí o sí!"... i és clar, jo li dic que "estic aquí, amb la cabra!!!" I l'Anna que diu:

- Que què dius d'una cabra? (no s'ho creia!)

I jo li resumeixo la història i que ja he cridat al Carles i tal, i aleshores em diu que farà pujar al "Capi" amb el cotxe de l'Ajuntament per veure si la podem carregar allà i portar-la al Ranxo. Ei, que jo ja tenia coll avall que l'hauria de fotre dins el meu cotxe i tal i tal... que em feia patir, pobreta la cabreta, aix...

I sí, ara arriba el Carles amb una cinta per gossos, i li posem, no sense fotre una mica de conya primer -la cosa s'ho valia...-, i mentre la cabra anava menjant herba, l'Anna em torna a trucar per "exigir-me" que baixi JA!!!

Bé, li faig una foto de record -li he agafat carinyo i tot, snif, snif, ...- i vaig avall quan veig al "Capi" que puja amb la furgo de l'Ajuntament... li comento el què, i tiro avall... aix...

El Carles amb la cabreta...
Després me n'assabento que ha seguit als participants des del km 6, quan han passat pel costat d'un ramat de cabres i ovelles que pasturàven... a més a més, 3 ovelles més també els han seguit una estona i s'han quedat extraviades per Cal Arboçar... aix... esperem que "tothom" es pugui reagrupar!!!

Doncs bé, fins aquí la història de la cabreta, que, per sort, no se l'ha menjat el llop i no hi ha hagut més conseqüències que no fos fotre'ns un fart de riure i de poder explicar aquesta anècdota de l'edició d'enguany, la 33a Cursa de Muntanya de Torrelavit!

Moltes gràcies a tothom per haver-ho fet possible!

el Presi!
Club Patidors

P.D.: i a tu, cabreta, que siguis molt feliç, i coi, si vols entrenar, fes-ho quan ho hi hagi Cursa!!! ;)





dimarts, 17 abril de 2012

Open Raid X-Race SQM "Novato" eXperience!

En primer lloc, donar l'Enhorabona al Sisco per haver "aguantat" l'impensable... (per a éll)  ja que la veritat és que la previsió eren els 22km que posava a la web, tot i que jo ja sabia que eren una "aproximació". A més a més, ja passa, que la vida quotidiana a vegades no et permet de fer "els deures" tal i com s'haurien de fer, i és clar, després passen "factura"... eh, Sisco? hehe... ;)

Sisco (6Q), Patidors Team

De totes maneres, el plantejament ha estat en tot moment "anar fent" i disfrutant de l'eXperiència, i com no, aprèndre'n.

Jo, el Presi, ja n'he fet uns quants de Raids -entre altres cosetes-, també en plan Open "Aventura", que tampoc en sóc un expert, és clar, però ja sabia de què anàva la cosa... però el Sisco, no massa. Que "s'ha deixat enredar", vaja. Però jo crec que ha disfrutat i patit a parts iguals... almenys això he observat i coi, també m'ho ha dit!

Vam anar força bé fins al trekking de Canaletes... allà les rampes ja començàven a fer estralls, tot i així, xino-xano, vam anar fent el tros del Salt del Cargol, etc. Aleshores, a l'agafar la Btt per 2n cop, el Sisco em feia patir, i per no tirar directes cap a la meta -com ell volia-, vam decidir de deixar un fita i anar tirant cap a meta. Una llàstima, ja que crec que l'haguéssim pogut fer, però en aquell moment, la decisió va ser "raonable" vistes les "circumstàncies". Ja n'hi haurà d'altres, de Raids... ;)



Així doncs, una bona eXperiència, tan per a mi com per al Sisco, que ara sí, ja te assumit que per "disfrutar" mínimament dels esdeveniments "outdoor", s'ha d'entrenar habitualment, cadascú al seu ritme i nivell, però s'han de fer els "deures", tú! No hi ha més secret!

Ei, i a mi m'agrada intentar "enganxar" la penya a fer esport "outdoor" i compartir la meva poca o molta eXperiència, que sempre se n'aprèn, fins i tot del més "novato"... ;)


Vídeo (YouTube)


Vinga, enhorabona als organitzadors del Raid SQM i especialment al Pol, amb qui hem "negociat" la col.laboració del Club Patidors al Raid. A disposar, ja ho sabeu! ;)

Ànims a tothom i especialment al Sisco! Endevant! ;)

el Presi!



diumenge, 8 abril de 2012

MM3Valls2012VR: L'Estrena...

07/04/2012, Marató de Muntanya 3 Valls VR12... L'Estrena...

Com diria aquell... "L'hem feta!!" I tant! El Presi i el Terminator hem estrenat el NOU recorregut de la MM3Valls, que ara és més "Trail" i amb un terreny molt variat i també amb un paisatge que es fa mirar i admirar. I què dir de l'Aventura que s'hi planteja... una eXperiència del tot recomanable i inoblidable!

el Presi! al punt geodèsic de Crivilleres (744m)

Ara us podria explicar pas a pas tota la nostra Aventura, però sovint, i més per a qui no és expert escriptor, explicar les sensacions i emocions viscudes és dificil de fer només amb paraules. A més a més, potser també us transmetria unes vivències que, al ser les meves pròpies i en unes circumstàncies personals i en una data concretes, segur que no seran les mateixes que potser viureu vosaltres si algun dia també la feu. I és que cadascú és diferent i tothom viurà les seves pròpies eXperiències, que no seran ni pitjors ni millors, senzillament, seran diferents.

La veritat és que m'ho he passat d'allò més bé dissenyant la ruta. Fent "tracking", o sigui, escoltant els suggeriments dels companys, seguint-los per ensenyar-me racons desconeguts, descobrint nous camins i corriols per mi mateix, llocs que eren tant desconeguts com també aprop eren. Mirant mapes, traçant rutes amb el GPS, ajustant les distàncies i desnivells amb els programes de mapes i GPS. Intentant no renunciar a aquell corriol o zona per tal d'ajustar al màxim el traçat. Pensant alternatives al no poder fer-la en una data concreta. Motivant la penya. Entrenant per poder satisfer el meu desitg de realitzar-la. Estimulant l'autosuficiència i la pròpia responsabilitat d'un/a mateix/a, que és, crec, l'essència de tot aventurer i aventurera. I moltes històries més que em queden com a experiència que fan suma i segueix...

Segurament algú amb més "empenta" ja hagués convertit aquesta MM3Valls en una bona Marató de Muntanya en plan "oficial". Segurament tindria una gran acceptació i força èxit, és cert. I mai es pot dir mai, és clar. De fet, ja se'ns ha passat pel cap la idea... però ara com ara, la vida quotidiana només ens permet estar per aquestes històries... aix...

El Presi tenia clar que la faria sí o sí, ja fos sol o acompanyat, però la veritat és que es fa molt millor en companyia, i el Terminator ha estat un bon company de patiment. Ens hem anat estirant mútuament al llarg del recorregut, i ja en els últims kms ha estat ell qui m'ha estirat a mi més sovint... però no gaire, eeeh... ;)
Cal dir que hem assaborit tot el recorregut tan intensament com hem pogut, i tot i que cap al final ja teniem ganes d'acabar, un cop acabada, coi, fins i tot un te la sensació de que s'ha fet curta... o potser ho dic ara que ja l'he paït una miqueta? No ho sé, en tot cas, ja tinc en ment d'altres indrets propers per a una "futura" edició de la MM3Valls... (o no).

Àlbum de Fotos MM3Valls2012VR by Presi&Terminator 

 


Doncs ja sabeu, si us va el "rotllo", no ho dubteu més i munteu-vos l'Aventura al vostre aire i ritme, i deixeu que el paisatge, els camins i corriols i tot el que us envolta us penetri ben endins per tal d'intensificar les vostres sensacions i eXperiències. Endevant amb el vostre esperit Aventurer!


 el Presi!, Club Patidors



diumenge, 1 abril de 2012

MM3Valls2012VR

P-LAB Marató de Muntanya 3 Valls 2012 VR


Ara feia temps que no publicàvem al Blog... la veritat és que la vida quotidiana te les seves prioritats i els seus moments, i a vegades, trobar un espai de temps, o d'inspiració per a escriure uns pensaments o unes vivències es fa... complicat.

Doncs sí, vam fer la 1a edició de la MM3Valls el 2010, amb mooolta calor però també amb moltes ganes. El 2011, hi vam tornar, amb el mateix recorregut i amb una meteorologia molt agradable: els cronos així ho van demostrar!

Edició rere edició vèiem que a la gent li anàva aquest rotllo de córrer sense arcs de sortida/arribada, sense premis, sense classificacions (o si, hehe), en autosuficiència, en definitiva, pel sol fet de córrer entre gent amb el mateix esperit d'aventura.

Avui dia, curses i activitats semblants ja són una realitat: trobades d'amics i coneguts en que es corre pel simple fet de córrer, per l'afició mateixa i el compartir l'experiència amb d'altre gent i fer noves amistats i coneixences, així com la d'adquirir noves experiències i el descobriment de nous llocs i paisatges.

Enguany, la MM3Valls s'havia de celebrar el 21 d'abril... però NO podrà ser, ja que una parella de Patidors se'ns casen i ésclar, ens hi volen al 100% (es veu que ens volen fer ballar fins les tantes... i de privar, ni t'explico... aix...). Així doncs, tot i que ens sap greu per la gent que volia compartir aquesta experiència conjunta amb tots i totes nosaltres, hem optat per passar a "mode virtual"...

Ens expliquem: tenim el track (enguany, NOU de trinca!), tenim el mapa topogràfic (NOU!), i tothom te ganes d'aventura i de noves experiències! Què més necessitem? Doncs DECISIÓ! La vostra, la de tothom qui vulgui eXperimentar!

Així doncs, us posem a l'abast tooota la informació i recomanacions en la web de la MM3Valls2012VR i que esperem que us decidiu a realitzar-la, al vostre aire, quan i com volgueu!


45 km i 1800m D+ aprox. plens de sorpreses i eXperiències
Qui serà FINISHER?


divendres, 25 novembre de 2011

Marató Pirata de Montserrat by Koala's



Pel dissabte en que es feia la MpM teníem prevista la Travessa a Montserrat des de Can Massana amb una colla... diríem que de “novells”. La previsió “meteoroloca” però, anunciava mal temps. A part, els dies anteriors havia plogut força, i el terreny deuria estar força humit i la roca molla. I la veritat és que em feia molt de respecte i em feia patir l'haver de fer-la en aquestes condicions i amb “novells”. A part, ells tampoc ho veien gaire clar. Però el compromís era ferm.
El seny va regnar i vam decidir aplaçar la Travessa, i cal dir que això em va alleugerir la responsabilitat, però no pas els remordiments, ja que tots en teníem moltes ganes... bé, uns/unes més que d'altres...

Com que jo tenia ganes de fer quelcom i sabia de la MpM, doncs al capvespre vaig temptejar a alguns Patidors amb un missatge en clau com aquest:
“MpM: Si me dices 'ven'... Voy!”

Al cap de poca estona ja vaig rebre el “potser” del Terminator... Ai!! (no, no, no es pot fer broma, que...)

Així que després de sopar, el Terminator em truca i em diu que què!?
Doncs au, un per l'altre, ens animem i vinga, a preparar l'equipament a corre cuita. Pim-pam!
A dormir tard i a llevar-nos ben d'hora, ben d'hora... a les 4 !!


Arribem a el Bruc a les 5h20 i anem cap a la sortida...allà veiem un grup de participants que escolten atentament a un xicot amb barba que diu alguna cosa així: “en aquest grup s'haurà de córrer una mica, o sigui que qui volgués només caminar, s'ha equivocat de grup. Era el de les 4h!”
Sí, nosaltres erem els de les 5h30... (per fer-ho en unes 8 hores)
Un altre xicot, Xibeca en mà, també anava fotent “cullerada”, junt amb el @raulkoala... hehe, tots ells denotaven que el sopar havia anat “prou bé”, hehe...
El Terminator, que no sabia ben bé de què anava la cosa, estava una mica acollonit... però jo, com que des de la Triple Canal de Sant Jeroni Patidors&Koala's ja sabia com les gastaven, hehe, el vaig “tranquilitzar” dient-li que a mi també em fotia “respecte” però que segur que ens ho passariem bé! (jo portava el track grabat al GPS per si uns cas...).

Dit i fet, ens vam trobar alguns coneguts, entre ells el Jordi (Yakman), amb qui vam anar fent al llarg de tota la MpM i que si voleu saber-ne més del recorregut, etc., us recomanem la lectura de la seva crònica:





Aprofitem per donar l'enhorabona als Koala's & cia. per la bona organització i per l'espectacular recorregut!



Genial !!

dimarts, 15 novembre de 2011

Crònica MdM by RAMI...

Tot i que les previsions de la meteo durant tota la setmana ja ho dèien i dissabte per la nit van catalogar la borrasca que estava a sobre Catalunya con de primera divisió (després ens hem assabentat que era una tempesta tropical), m'autoconvencia dient que el diumenge no plouria.
Tota la nit del dissabte plovent. Arriba el Lluís, puntual a les 5:45, al lloc on havíem quedat i em diu; - Va, tranquil que segur que al Montseny no plourà. Jo també ho pensava, però quan arribàvem continuava plovent...


Llegir més... Blog d'en Rami! 

dimarts, 8 novembre de 2011

MdM ... la crònica del Presi! (Patidors)



El 2010 vam “estrenar” la Marató eXtrem del Puigsacalm amb 5 Patidors... i què va passar? Doncs que va estar passada per aigua, boira, fred i fang! Ara, i com vam patir i disfrutar, eh? Bé, uns més que d'altres... hehe...
I enguany, també hem “estrenat” la Marató del Montseny... hehe, i no es per dir-nos “gafes”, però també ha estat passada per aigua, vent, boira, fang i mooolt fred! Mmmh...

Doncs bé, enguany 7 Patidors hem pres la sortida, una mica remullada, però no gaire. Els dies i nit anteriors no va parar de ploure. A tots ens feia respecte, ja no tan sols pel fet que fos una marató de muntanya, que també, sinó pel fet que la climatologia ens seria adversa.

La majoria portàvem un bon “rodatge”, però la veritat és que tots ens vèiem capacitats per, almenys, finalitzar-la dins l'horari previst.
Un que s'estrenava en marató (el Jordi, germà del Presi i resident a Sta. Maria de Palautordera), el Sayen, que ha vingut expressament des d'Alemanya (on treballa i viu actualment), el Bonfi, que en tenia moltes ganes, i com no, el Rami (el nostre Patidor més mediàtic), el Terminator (una màkina!), i jo mateix, el Presi!

Al cap d'un km de la sortida, on no havíem vist al Terminator, ja ens vam mullar els peus passant per un pas de camí inundat pel riu Tordera. Fuaa, això ja pintava èpic!
La pujadeta fins a Sant Bernat (km16), tot i que no era molt costeruda, anava pujant i carregant les cames. Jo des de l'inici ja anava força alt de ppm's (els nervis? Que tampoc anava tant ràpid!). Així, un cop a Sant Bernat (en unes 2h) i sense haver-me posat l'impermeable (no plovia massa), jo i el Riki ens retrobem a l'avituallament, on també hi ha el germà del Terminator, que ens fa algunes fotos i vídeos (merci!!). Aleshores vam saber que el Terminator també era en cursa! Bé!
Ara ve lo bo! La pujada al Matagalls... però abans, just quan pugem per una trialera costeruda agafant-nos amb unes branques, al costat d'una petita riera (o cascada), des de dalt ens criden: “Pedra!!!”... hòstia, un pedrot gros, gros baixa directe cap el Riki, que anava darrera meu. Aleshores, m'empeny una mica (que casi me la foto), i el pedrot li passa a menys de mig metre! Jodeeer, què justet!!! Ja tenim l'anècdota del moment. I és que amb la fangada que hi havia i lo tou del terreny, doncs...

Ara sí, ara ja toca pujar i pujar... i pujar cap al Matagalls! Caram quina pujada. El Riki es va quedant enrere i jo vaig fent. El camí molt guapo. Mirant enrere, només es veu un tros de la vall, ja que la boira impedeix veure més enllà. Amunt doncs! Sembla no acabar-se mai... les lumbars comencen a molestar i algun petit toc d'alerta de rampes als bessons que fan que hagi de fer les passes més curtes. Sí, si, pujava caminant, què us penseu! A mig camí em passa el Jordi Garcia. Ens saludem. Tira, tira... i el perdo de vista al cap de poc.
Quan ja arribem gairebé a dalt, a espai obert, la pluja i el vent s'intensifiquen, i la sensació de fred m'envaeix completament. Aprofito per fer alguna foto més i algun vídeo i em poso l'impermeable. Vaig xop de dalt a baix. L'impermeable de l'únic que em protegeix és del vent, ja que també està xop. Començo a tenir les mans inflades i força fredes. Sento tocar una esquella i penso: caram, vaques per aquí amb el temps que fot? Noooo, jajaja, era un xicot que, tapat de dalt a baix, l'anava tocant i animant la penya! Increïble! Moltes gràcies noi! El crono em marca unes 3h.

A l'arribar dalt, al GR sota el Matagalls, un grup de voluntaris que havien parat una tenda, em van apuntar el dorsal en mig de la ventada i la pluja que fotia. Ara tocava baixar fins a Sant Marçal.
Un cop aquí, a Sant Marçal, km25, miro el Garmin i veig que el porto amb el crono parat. Joder, segur que al posar-me l'impermeable allà al Matagalls (amb el vent, costava), dec haver pitjat el botó sense voler. Bé, el torno a posar en marxa. Porto unes 3h30 i vaig prou bé tot i el fred que ja tinc.
El noi de l'avituallament ens diu als que estem allà jalant i bevent que al Turó de l'Home hi ha 0 graus, boira i que fa molt vent i fred. I que la pujada a les Agudes és tan o més dura que la del Matagalls, que si hi ha algú que vulgui abandonar, que ho faci ara si no va prou equipat o no s'hi sent amb forces.
Una noia i algú més diuen que abandonen... a mi se'm passa pel cap però ho descarto ràpid. A més, els diuen que han d'agafar la ctra que baixa directament al poble i que hi ha uns 15km, que ells mateixos... caram!

Doncs res, després de fotrem uns quants trossos de plàtans i alguna taronja, beure Isostar i jo què sé què més, tiro una mica, pixo, i santornem-hi. Primer per una pista ample on es pot córrer força bé, fins que ja trobem el corriol de pujada.
Mare de Déu, aquí començo a flaquejar. Passes curtes, gairebé sense aixecar el cap de terra. Fa molt vent i la pluja s'intensifica. Algun altre avís de rampa als bessons. Afluixo una mica, deixo passar 2 o 3 participants que veig que també van tocats però potser no tant com jo. Em dosifico. Les pulsacions bé (a 160). Ara ja tinc fred. Les mans em comencen a fer mal, això vol dir que se m'estan començant a gelar. Tinc el track al Garmin però no m'atreveixo ni a mirar-lo. Vaig fent, ja arribaré a dalt, penso. Aleshores em ve al cap com deu estar patint el meu germà (és la seva primera marató). Estic temptat d'avisar-lo de que això és molt dur, però aleshores penso que és ell qui ho ha de decidir. Al Riki no el veig. I a ningú més dels Patidors.

Oh, ja veig roques i espai obert! Arribem al cim, a les Agudes! Serpentegem algunes roques i corriols. El vent s'intensifica encara més. La pluja, empesa pel vent, semblen agulles que se't claven al cos. Fins i tot notes les gotes com punxen a través de la roba molla.
Anem un grupet petit de corredors i ens despistem i tirem cap a l'esquerra i avall. Ens criden: ei, que és per aquí! Jodeeeer, ja deia jo, quina cagada, ho sento nois. Va, que anem sobrats. Au, puja 50m recte amunt que no ha estat res. Ara seguim un corriol entre bassals d'aigua i un vent terrible ens empeny per tots costats. L'impermeable s'infla d'aire. La pluja xoca contra els nostres cossos mig congelats. El nas raja i gairebé no podem ni parlar perquè els llavis i la mandíbula se'ns ha mig congelat.
Per fí! L'avituallament del Turó de l'Home!!! Miro l'hora, són les 13h!! Wow, penso! Això m'anima. Veig alguns organitzadors o voluntaris que vénen corrent cap a nosaltres mig espantats preguntant-nos si havíem vist algun participant fotut per allà darrera. Aleshores ja intueixo que alguna cosa no va bé, que la climatologia se'ls està girant en contra. Jo no he vist res greu! Ens animen.
Arribo, doncs, a l'avituallament, en mig d'un clima extrem, i gairebé ploro d'emoció... si, si, va ser una sensació brutal... se'm van negar els ulls, tot i que l'aigua de la pluja que rajava per la meva cara ho dissimulava.

Un grup d'atletes ens vam avituallar i vam ser atesos, millor dit, MOLT ben atesos, per la “RUN Cicling”, a qui no conec personalment, i com no, pels amics Koala's, entre d'altres. De fet, qui sinó podia estar, en un dia així, al cim del Montseny, eh? Moltes gràcies kanalla!

Un cop reavituallat i congelat pel fred. Avall va! Ens esperaven gairebé 14km de pura i dura baixada (1500m D-)!!
Els corriols eren plens de fang, pedres i la major part d'ells, semblaven rierols, ja que l'aigua també hi corria, i, és clar, nosaltres pel bell mig de l'aigua, xip, xap, xip, xap, ziiip (relliscada!), uuuiii, de què!
Així, anava baixant a pas lleuger, hehe, el que fa la inèrcia... que em sona el mòbil insistentment. Com que en aquell moment no podia parar perquè el camí era molt estret i plovia força i no hi havia res a cobert, el vaig ignorar. Al cap de poc, un altre cop el mòbil. Caram, a veure si li ha passat res al meu germà! Paro, em trec l'impermeable i agafo el mòbil de la Camelbak. No respon. Truco, no contesta. Em passen alguns corredors interessant-se per si em passa res. No, no, gràcies! Guardo el mòbil un altre cop i avall.
Torno a avançar alguns corredors i torna a sonar el mòbil. Caram, torno a parar, ara sota un arbre. No contesta. Truco jo, tampoc! Joder! Un home a qui ja he avançat 2 cops, em diu que més val que llenci el mòbil... jajaja, ja te raó. Bé, ara me'l poso a la butxaca de l'impermeable dins una bossa de plàstic que porto (per si em tornen a trucar, que el tingui a mà i no hagi de parar més!).
Vaig tirant avall... avanço força gent. La penya s'ho pren en calma això de baixar, tot i que jo tampoc vaig a sac, que l'endemà s'ha d'anar a treballar, tu!
Torna a sonar el mòbil. Ara sí, ara contesta. És el meu germà que, tot i que no el sento gaire bé, em diu no sé què de que han plegat o alguna cosa així em sembla entendre. Ni idea. Jo li dic que em queden 4km per arribar.
Vaig tirant avall i no para de ploure en cap moment. Travesso un camí ample i giro cap a la dreta cap una trialera de baixada que no vegis com patina. Arribo a un camí ample i veig corredors que baixen per la meva esquerra... ara no entenc res. Miro el track del Garmin i veig que ho he fet bé i que vaig bé. Penso que potser han escurçat el recorregut pel clima del cim. No ho sé. Tiro i vaig avançant gent.
Ara arribem al riu Tordera, que s'ha de creuar agafant-nos a una corda, ja que la força en que baixa se'ns pot endur riu avall... vaig passant i l'aigua em cobreix més amunt de la cintura. Hòstia! El mòbil, que el porto a la butxaca de l'impermeable!! Ai!
Surto de l'aigua i un home m'empeny cap amunt, que ve una pujadeta i ens anima: vinga va, que només queda 1km!!
Jo no sé d'on trec les forces però vaig corrent, ja fa estona, a un ritme força bo. Avanço a més gent. Penso, caram, si que van amb calma, però si normalment la gent, quan està la meta a prop, apreta... no ho sé, no ho entenc.
A uns 500m de l'arribada em sembla veure el Rami... no, no pot ser. Caram, a mesura que m'hi acosto el vaig reconeixent... em sorprenc! Rami, què t'ha passat? Em diu que des del km15 que va amb rampes... caram! Em quedo al seu costat i ell que ho veu i m'empeny endavant i em diu: va, tira! Val, val, doncs tiro!
A 50m de l'arribada, em trec l'impermeable i em torno a emocionar, hòsti, semblo una figaflor... sort de la pluja, que m'ho dissimula... passo per la meta: Finisher! 6H40' Per tu, mama!!

A l'arribada veig la Marta i el Sisco que em fan algunes fotos... veig al Terminator, ja amb roba neta i seca. Penso: jodeeer, que en deu fer d'estona que ha arribat... és una màkina! Tal qual. Parlem i el felicito. I ell també em felicita. Estem contents. En pocs segons arriba el Rami. Ens fem cinc cèntims de com ha anat. El Rami em comenta que hi havia gent amb hipotèrmia. Ens trobem al Ruben. Xerrem, i lo bo és quan el Ruben li diu al Rami: que has anat buscar al Presi? ...hehe, i jo, que dic: home, el Rami és bon xicot, però no tant, eh! ...jajaja, és clar, com que el Rami, normalment està fet un “mulo”, doncs suposo que li va estranyar que arribés aleshores. Ei, de bon rotllo eh, que el Rami està fort, fort, i un mal dia el pot tenir qualsevol. Hehehe...
També vaig xerrar amb un company dels Sansa Súa... Tot! I em va dir no sé què que a alguns els havien desviat del traçat inicial. Jo la veritat és que ja no entenia res. Aleshores vaig trucar al meu germà, i per sorpresa meva, es veu que la seva parella l'havia anat a buscar, a ell i al Sayen a mig camí del poble i Sant Marçal. Es veu que els havien fet plegar perquè la MdM s'havia suspès. O això els van dir! Uff, estaven molt emprenyats, ja que es veien capaços de pujar al Turó de l'Home i, a més, anaven equipats. També baixaven a 2 corredors que els havia passat el mateix i que s'havien trobat per la carretera.
En aquestes, que veig que arriba el Riki, que sortosament, també havia fet el traçat original. Xerro un moment amb ell i li dic que me'n vaig, ja que m'estic congelant de fred. El Rami ja s'havia anat a la dutxa i ja marxava. Jo au, cap a casa el meu germà, a poc més d'un km de l'arribada. Corro una mica però veig que tinc una petita molèstia a un peu. Camino.

Directe a la dutxa! Aigua calenteta. Roba seca! Un cafè amb llet calent, calent! Quin plaer! El meu germà igual. Comentem l'odissea i ell segueix emprenyat. Encara avui, crec! La veritat és que jo encara no entenc què va passar... (suposo que amb els dies i les explicacions, se sabrà).
Més tard truco al Bonfi, que no sé res d'ell i em te preocupat. S'hi posa el Sayen. Estan conduint cap a casa. El Bonfi molt emprenyat. Ha fet gairebé 45km baixant per carretera i sense aigua (per beure) ni cap avituallament. Li ha passat igual que al meu germà i al Sayen, i com a d'altra gent.
Jo penso: joder, quin caos. No entenc res.

Més tard, els primers missatges al Facebook i alguns correus. En dies posteriors, més missatges i cròniques que ja van donant una idea del que s'ha viscut enguany en la MdM.

La climatologia no es pot menystenir, ni que sigui al costat de casa (per allò de que coneixem molt bé el lloc). Personalment, la organització va estar molt bé, ja que jo vaig ser dels “afortunats” que vam poder passar pel Turó de l'Home i sobreviure a l'experiència. I què puc dir dels voluntaris... com diuen, un 11 sobre 10. Però és clar, veient el caos que s'ha format, doncs un te aquell sabor agredolç, no per mi, sinó pels companys i companyes que han vist frustrades les seves expectatives per tota aquesta caòtica coordinació entre organitzadors i voluntaris, que s'han vist desbordats per la climatologia més adversa. Ànims companys, que a la propera millorarem, segur!

Vinga, ànims a tothom que de les experiències sempre s'aprenen coses! I el Montseny no se'n va enlloc, almenys de moment. I si voleu reviure un dia com el d'enguany, espereu que arribi, i au, amunt... i avall!!!