Ja tenim actualitzat el Circuit Permanent d'Orientació OrientLleure!, a Torrelavit!
Accessible tot l'Any!
Circuit d'Orientació PERMANENT accessible tot l'Any. De dia o de nit. Caminant, corrent, o en BTT. En solitari o en companyia.
Ideal per a iniciar-se en l'orientació entre Vinyes, Prats i Boscos en uns 12km de recorregut aproximat -o el que tu vulguis.
Barraca de Pedra Seca
El mapa de la OrientLleure! està disponible ON-LINE des de finals de 2007, del qual n'hem fet 2 revisions, la penúltima l'any 2009. Aquest estiu de 2011 hem fent una nova revisió del mapa, la qual ja teniu disponible per a descarregar-vos-la. Ai aquests pagesos que no paren de fer nous camins i de modificar-ne d'altres, i de cultivar i "des"-cultivar terres... però la veritat és que ens respecten les fites. Agraïts n'estem! ;)
En aquesta nova revisió hi hem afegit 6 noves Fites i també hem renovat TOTS els Enigmes. A més a més, pels més atrevits/des, us posem també un mapa ortofotomapa amb les fites marcades. Tanmateix, de tant en tant fem una revisió de les fites sobre el terreny per tal de fer-ne un mínim manteniment.
El nostre Patidor més "mediàtic" i un dels màxims exponents esportivament parlant del Club Patidors, ha encetat el seu Blog personal amb la seva crònica de la Duatló d'Alta Muntanya de Laspaúles!
Ja des de l'any 2004 que el tema "orientació" ens va anar cridant l'atenció, i hem practicat aquesta modalitat esportiva de manera esporàdica. No en sóm experts, és clar, però el seu esperit aventurer i el contacte amb la natura ens agrada.
El 2005 vam organitzar un P-LAB d'orientació en modalitat Duatló a Sant Pere de Riudebitlles i en el qual vam introduïr els ortofotomapes... i cal dir que vam atreure l'èlit en orientació de la comarca i rodalíes i que a molts els va servir d'entrenament. Vam quedar impressionats pel nivell dels partcipants d'èlit!
Després, el 2007 vam organitzar un altre P-LAB d'orientació pura a Torrelavit, l'OrientLleure!, en que vam acollir participants de diferents nivells i on vam introduïr els enigmes (EnigMàrius) per resoldre a cada fita. A tothom li va agradar la idea i tan va ser així que vam decidir deixar el circuit d'orientació de manera permanent, el qual, anem mantenint de tant en tant.
Alguns Raids després, ens vam estrenar en la modalitat Rogaining, que és una cursa d'orientació de llarga distància en equip de 2 o més persones en que s'han de trobar el màxim nombre de fites en un temps límit de 6 hores.
Les distàncies i desnivells a recórrer són molt grans, i l'estratègia de cursa és molt important, ja que s'ha de triar les fites a trobar per endavant tenint en compte les distàncies i puntuació d'aquestes fites, ja que no totes puntúen igual: estratègia+forma física+orientació.
Doncs sí, ens vam estrenar, l'any 2009, a la comarca de l'Alt Penedès, al Rogaining del Vi "El Jardí de Bacus", a Pacs del Penedès. Vam complir les expectatives i ho vam fer prou bé per ser la primera vegada.
Tan va ser així, que el 2010 vam repetir, amb 2 equips de Patidors, i cal dir que vam deixar el llistó molt alt!
Van seguir 2 edicions al rei dels Rogainings al nostre país, el The Wild Boar, a l'Espluga Calba, on hi vam ser el 2010 i el 2011 en ple hivern i fent una modesta actuació... però en que vam disfrutar i experimentar la duresa d'aquesta prova.
Aquest 2011 segurament tornarem al Roganing del Vi, que enguany es realitza a la zona de Pontons, i que ens servirà d'entrenament per d'altres reptes que tenim aprop i d'altres que tenim en ment!
Us deixem amb aquest vídeo d'auto-motivació en que es visualitza el com es disfruta i pateix d'aquesta modalitat esportiva que és la orientació, que cal dir que no sempre ha de ser competitiva, sinó que s'hi pot anar a passar-s'ho bé cada un al seu ritme.
Vam sortir de St.Pere a les 5h de dissabte i vam iniciar la marxa des de l'aparcament a mig camí entre Espot i l'estany de St.Maurici a les 9h20. Al cap de 45' ja érem a l'estany, i a les 11h aprox. vam parar a jalar una miqueta. La pujada al coll de Monestero es va fer bastant dura, ja que, sobretot el tros final, s'empina força. Eren les 13h30 aprox.
Anàvem força bé, tot i que el Joan, que pocs dies abans va estar fotudet al llit amb una passa, anàva fent al seu ritme. Però tal i com vam acordar, anàvem al ritme del més lent... que tot i així, era una ritme força bo!
El temps s'anava complicant per moments, ja que els núvols ens anàven sobrevolant i cada vegada éren més compactes. Tot i així, vam decidir pujar al cim del Peguera (2984m). El Joan dèia: "joder, si està aquí mateix!! En 30' hi sóm!!"
I un Kolló!! I és que la perspectiva òptica en alta muntanya t'enganya. Vam arribar sota el cim al cap de gairebé 1h. El Sayen i el Riki van pujar al cim, i jo (Presi) em vaig quedar una mica per sota, i el Joan, encara més avall, ja que hi havia una grimpada molt aèrea. La feinada que van tenir aquest parell allà dalt!! Sort que no hi vaig pujar!
Des d'on érem, la vista era espectacular: just a 2m jo tenia un precipici de gairebé 1000m... però era brutal la vista des d'aquí!!! Aleshores ja començavem a sentir tronar... ai!
Vaig baixar cap on era el Joan i vam esperar una estona a que baixessin aquests 2, ja que es veu que els va costar força desgrimpar.
Un altre cop al coll de Monestero, vam dinar. Eren les 15h30. Després, avall cap al refugi, ja que la tarda es complicava i ja quèien 4 gotes. No vam poder anar a la "platgeta"... Ooooh... ;P
Els últims 20' els vam fer plovent, i a les 17h vam arribar al refugi JM Blanc, just quan va apretar la pluja! Ho vam salvar!!
Dutxa amb aigua calenta, roba neta, comentaris del dia, etc..., aleshores, al porxo, veiem com trona i llampega, i no vegis la pedregada que va fotre cap allà les 20h!! Va quedar tot blanc!! Vam trobar-nos gent de Vilafranca (els Blade Runners), i vam sopar plegats en un bon ambient.
Al refugi hi havia WIFI gratis, i amb els smartphones, ens vam poder connectar, tot i que, paradoxalment, no hi havia cobertura mòbil. En canvi, a dalt del cim del Peguera, sí que, almenys jo, que ho vaig probar, vaig poder trucar a casa... :o (la veritat és que ens pensàvem que trobariem cobertura al refu!)
Vam anar a dormir a les 22h en una habitació molt confortable, tot i que vam pillar un parell que roncàven de la hòstia i amb prou feines vam poder dormir més de 2h seguides... la resta de la nit, dormíem a estones. A les 6h ja ens vam llevar i vam sortir a veure com sortia el sol... ESPECTACULAR!!
Després d'un bon esmorzar, a les 9h aprox. vam iniciar la marxeta per la ruta alternativa... ens vam perdre 3 o 4 vegades però anàvem trobant el camí. Per aquí vam veure forces Isards... ;)
Un cop sota el cim del Monestero, el Joan es va quedar al coll alternatiu i nosaltres vam deixar les motxilles i au, vam pujar al cim a un ritme molt ràpid, i això que hi havia uns 200m de D+... en menys de 20' hi vam ser: unes vistes magnífiques!! La baixada, igual de ràpida!!
Un cop reunits amb el Joan, que no va pujar perquè ja anàva una mica "tou", vam iniciar la marxa per baixar per la Valleta Seca, la ruta alternativa de la Carros de Foc que havíem triat. Fuaaaa!!! Déu n'hi do la baixada!! Impressionant!! Tartera, blocs, pedrots, ... ;) ...ara, va estar molt bé perquè és molt poc transitada i la sensació d'aventura és majúscula. Ara, aquesta ruta és més difícil que l'altra, la del coll de Monastero.
Vam arribar al refugi Mallafré a les 13h, i després de reposar una miqueta, a les 14h ja érem al cotxe. No vegis quina gentada que pujava a l'estany de St.Maurici!! I això que ja començàven a caure 4 gotes!! Pobre penya... i alguns/nes no anàven gaire preparats... mmmh...
Parada a Sort a dinar, i au, cap a caseta tot comentant la jugada, etc. Abans de les 20h ja érem a casa.
Bona eXcursioneta amb molt bona companyia. Els temps ens va ser favorable i en resum, podríem dir que va ser un cap de setmana rodó! :)
