En fer una nova foto, allò que en un primer moment m'ha semblat un gos, resulta que era... una... cabra!!! Caram!!
Veieu la cabreta rera el corredor de blanc... |
Quan ja ha passat l'"escombra", he anat tirant avall cap a la meta, per veure si em manàven fer més feina i ajudar en alguna cosa més. Però quan m'acostava per allà on hi havia l'ambulància, abans del pavelló, sento una dona que diu:
- Aquest, aquest és de l'organització!
Kulló! Jo ja m'he acollonit i m'hi he acostat a veure què... i coi, em trobo una Mossa d'Esquadra amb la cabra entre les cames agafada amb un tros de cinta de marcar, i el seu company Mosso que em diu:
- Escolta, ets de l'organització, oi? Doncs és que ja fa estona que estem aquí amb la cabra, que l'hem hagut de "retenir", ja que dificultava el trànsit de vehícles, i és clar, nosaltres hem de marxar! A veure si te'n pots fer càrrec i tornar-la d'allà on sigui!
I ja em veus a mi agafant la cabra, que sí que sabia d'on podia ser, del Ranxo Santana, és clar, però, i ara, què collons foto jo amb la cabra!!!???
La cabreta agafada pel Presi... |
Aleshores truco al meu pare perquè avisi al Carles que em baixi a ajudar, a veure si entre tots dos la podem anar (es)tirant amunt... i mentrestant, la penya, els participants i vianants que ja marxàven "flipàven" veient-me estirar la cabra i parlant per telèfon... aix... quin fart de riure que es fotíen... i jo anar estirant la cabra...
Vídeo "pasturant" la cabreta... aix...
De seguit, em truca l'Anna que "on era, que em necessitàven a la pista, per l'entrega de trofeus, que hi havia de ser sí o sí!"... i és clar, jo li dic que "estic aquí, amb la cabra!!!" I l'Anna que diu:
- Que què dius d'una cabra? (no s'ho creia!)
I jo li resumeixo la història i que ja he cridat al Carles i tal, i aleshores em diu que farà pujar al "Capi" amb el cotxe de l'Ajuntament per veure si la podem carregar allà i portar-la al Ranxo. Ei, que jo ja tenia coll avall que l'hauria de fotre dins el meu cotxe i tal i tal... que em feia patir, pobreta la cabreta, aix...
I sí, ara arriba el Carles amb una cinta per gossos, i li posem, no sense fotre una mica de conya primer -la cosa s'ho valia...-, i mentre la cabra anava menjant herba, l'Anna em torna a trucar per "exigir-me" que baixi JA!!!
Bé, li faig una foto de record -li he agafat carinyo i tot, snif, snif, ...- i vaig avall quan veig al "Capi" que puja amb la furgo de l'Ajuntament... li comento el què, i tiro avall... aix...
El Carles amb la cabreta... |
Doncs bé, fins aquí la història de la cabreta, que, per sort, no se l'ha menjat el llop i no hi ha hagut més conseqüències que no fos fotre'ns un fart de riure i de poder explicar aquesta anècdota de l'edició d'enguany, la 33a Cursa de Muntanya de Torrelavit!
Moltes gràcies a tothom per haver-ho fet possible!
el Presi!
Club Patidors
P.D.: i a tu, cabreta, que siguis molt feliç, i coi, si vols entrenar, fes-ho quan ho hi hagi Cursa!!! ;)
1 comentari:
Hola, el dorsal 289, es a dir, un servidor i uns quants corredors mes, ho vem fer envoltats d'ovelles, que corrien acollonides davant i al costat nostre, els pobres animals. El pobre pastor encara les estarà buscant, li vem fer un bon escampall a l'home. Una nova experiencia fer una cursa així. La recomano a tothom
Publica un comentari a l'entrada