[VdR-O] STP Sud

- T'ho perdràs?

Alguna cosa es cou...

[VdR-O] Vall del Riudebitlles

Aviat més informació...

Actualització i Redirecció Web Patidors.NET

Estem treballant en actualitzar aquest Blog del Patidors CE, on hem redirigit la nostra adreça Patidors.NET

Gràcies per la vostra atenció!

La Cabreta de la Cursa Muntanya Torrelavit 2012

Aprofitant que estava fent de "control" en una cruïlla, exactament en l'últim kilòmetre, just quan s'entrava a l'asfalt havent passat per Cal Vicari, anava fent fotos a tothom que corria.
En fer una nova foto, allò que en un primer moment m'ha semblat un gos, resulta que era... una... cabra!!! Caram!!

Veieu la cabreta rera el corredor de blanc...

Doncs bé, després de la sorpresa inicial, he tornat a la feina... a seguir fent fotos...

Quan ja ha passat l'"escombra", he anat tirant avall cap a la meta, per veure si em manàven fer més feina i ajudar en alguna cosa més. Però quan m'acostava per allà on hi havia l'ambulància, abans del pavelló, sento una dona que diu:

- Aquest, aquest és de l'organització!

Kulló! Jo ja m'he acollonit i m'hi he acostat a veure què... i coi, em trobo una Mossa d'Esquadra amb la cabra entre les cames agafada amb un tros de cinta de marcar, i el seu company Mosso que em diu:

- Escolta, ets de l'organització, oi? Doncs és que ja fa estona que estem aquí amb la cabra, que l'hem hagut de "retenir", ja que dificultava el trànsit de vehícles, i és clar, nosaltres hem de marxar! A veure si te'n pots fer càrrec i tornar-la d'allà on sigui!

I ja em veus a mi agafant la cabra, que sí que sabia d'on podia ser, del Ranxo Santana, és clar, però, i ara, què collons foto jo amb la cabra!!!???

La cabreta agafada pel Presi...

Val, penso, tiro cap al c/ del Bosc, on tinc el cotxe, li dic al meu cosí Carles que m'ajudi, i la portem al Ranxo... i sí, la idea era bona, però la cabra no col·laborava... o no caminava, o tot d'un plegat fotia una estrebada, o es fotia a menjar herba. A més a més, estava embarassada, i quan l'agafava per la cinta del coll, feia ofegs i em feia patir! Aix...

Aleshores truco al meu pare perquè avisi al Carles que em baixi a ajudar, a veure si entre tots dos la podem anar (es)tirant amunt... i mentrestant, la penya, els participants i vianants que ja marxàven "flipàven" veient-me estirar la cabra i parlant per telèfon... aix... quin fart de riure que es fotíen... i jo anar estirant la cabra...

Vídeo "pasturant" la cabreta... aix...

De seguit, em truca l'Anna que "on era, que em necessitàven a la pista, per l'entrega de trofeus, que hi havia de ser sí o sí!"... i és clar, jo li dic que "estic aquí, amb la cabra!!!" I l'Anna que diu:

- Que què dius d'una cabra? (no s'ho creia!)

I jo li resumeixo la història i que ja he cridat al Carles i tal, i aleshores em diu que farà pujar al "Capi" amb el cotxe de l'Ajuntament per veure si la podem carregar allà i portar-la al Ranxo. Ei, que jo ja tenia coll avall que l'hauria de fotre dins el meu cotxe i tal i tal... que em feia patir, pobreta la cabreta, aix...

I sí, ara arriba el Carles amb una cinta per gossos, i li posem, no sense fotre una mica de conya primer -la cosa s'ho valia...-, i mentre la cabra anava menjant herba, l'Anna em torna a trucar per "exigir-me" que baixi JA!!!

Bé, li faig una foto de record -li he agafat carinyo i tot, snif, snif, ...- i vaig avall quan veig al "Capi" que puja amb la furgo de l'Ajuntament... li comento el què, i tiro avall... aix...

El Carles amb la cabreta...

Després me n'assabento que ha seguit als participants des del km 6, quan han passat pel costat d'un ramat de cabres i ovelles que pasturàven... a més a més, 3 ovelles més també els han seguit una estona i s'han quedat extraviades per Cal Arboçar... aix... esperem que "tothom" es pugui reagrupar!!!

Doncs bé, fins aquí la història de la cabreta, que, per sort, no se l'ha menjat el llop i no hi ha hagut més conseqüències que no fos fotre'ns un fart de riure i de poder explicar aquesta anècdota de l'edició d'enguany, la 33a Cursa de Muntanya de Torrelavit!

Moltes gràcies a tothom per haver-ho fet possible!

el Presi!
Club Patidors

P.D.: i a tu, cabreta, que siguis molt feliç, i coi, si vols entrenar, fes-ho quan ho hi hagi Cursa!!! ;)

Open Raid X-Race SQM "Novato" eXperience!

En primer lloc, donar l'Enhorabona al Sisco per haver "aguantat" l'impensable... (per a éll)  ja que la veritat és que la previsió eren els 22km que posava a la web, tot i que jo ja sabia que eren una "aproximació". A més a més, ja passa, que la vida quotidiana a vegades no et permet de fer "els deures" tal i com s'haurien de fer, i és clar, després passen "factura"... eh, Sisco? hehe... ;)

Sisco (6Q), Patidors Team

De totes maneres, el plantejament ha estat en tot moment "anar fent" i disfrutant de l'eXperiència, i com no, aprèndre'n.

Jo, el Presi, ja n'he fet uns quants de Raids -entre altres cosetes-, també en plan Open "Aventura", que tampoc en sóc un expert, és clar, però ja sabia de què anàva la cosa... però el Sisco, no massa. Que "s'ha deixat enredar", vaja. Però jo crec que ha disfrutat i patit a parts iguals... almenys això he observat i coi, també m'ho ha dit!

Vam anar força bé fins al trekking de Canaletes... allà les rampes ja començàven a fer estralls, tot i així, xino-xano, vam anar fent el tros del Salt del Cargol, etc. Aleshores, a l'agafar la Btt per 2n cop, el Sisco em feia patir, i per no tirar directes cap a la meta -com ell volia-, vam decidir de deixar un fita i anar tirant cap a meta. Una llàstima, ja que crec que l'haguéssim pogut fer, però en aquell moment, la decisió va ser "raonable" vistes les "circumstàncies". Ja n'hi haurà d'altres, de Raids... ;)

Així doncs, una bona eXperiència, tan per a mi com per al Sisco, que ara sí, ja te assumit que per "disfrutar" mínimament dels esdeveniments "outdoor", s'ha d'entrenar habitualment, cadascú al seu ritme i nivell, però s'han de fer els "deures", tú! No hi ha més secret!

Ei, i a mi m'agrada intentar "enganxar" la penya a fer esport "outdoor" i compartir la meva poca o molta eXperiència, que sempre se n'aprèn, fins i tot del més "novato"... ;)

Àlbum de Fotos Open Raid X-Race SQM 2012 

Vídeo (YouTube)

Vinga, enhorabona als organitzadors del Raid SQM i especialment al Pol, amb qui hem "negociat" la col.laboració del Club Patidors al Raid. A disposar, ja ho sabeu! ;)

Ànims a tothom i especialment al Sisco! Endevant! ;)

el Presi!

MM3Valls2012VR: L'Estrena...

07/04/2012, Marató de Muntanya 3 Valls VR12... L'Estrena...

Com diria aquell... "L'hem feta!!" I tant! El Presi i el Terminator hem estrenat el NOU recorregut de la MM3Valls, que ara és més "Trail" i amb un terreny molt variat i també amb un paisatge que es fa mirar i admirar. I què dir de l'Aventura que s'hi planteja... una eXperiència del tot recomanable i inoblidable!

el Presi! al punt geodèsic de Crivilleres (744m)

Ara us podria explicar pas a pas tota la nostra Aventura, però sovint, i més per a qui no és expert escriptor, explicar les sensacions i emocions viscudes és dificil de fer només amb paraules. A més a més, potser també us transmetria unes vivències que, al ser les meves pròpies i en unes circumstàncies personals i en una data concretes, segur que no seran les mateixes que potser viureu vosaltres si algun dia també la feu. I és que cadascú és diferent i tothom viurà les seves pròpies eXperiències, que no seran ni pitjors ni millors, senzillament, seran diferents.

La veritat és que m'ho he passat d'allò més bé dissenyant la ruta. Fent "tracking", o sigui, escoltant els suggeriments dels companys, seguint-los per ensenyar-me racons desconeguts, descobrint nous camins i corriols per mi mateix, llocs que eren tant desconeguts com també aprop eren. Mirant mapes, traçant rutes amb el GPS, ajustant les distàncies i desnivells amb els programes de mapes i GPS. Intentant no renunciar a aquell corriol o zona per tal d'ajustar al màxim el traçat. Pensant alternatives al no poder fer-la en una data concreta. Motivant la penya. Entrenant per poder satisfer el meu desitg de realitzar-la. Estimulant l'autosuficiència i la pròpia responsabilitat d'un/a mateix/a, que és, crec, l'essència de tot aventurer i aventurera. I moltes històries més que em queden com a experiència que fan suma i segueix...

Segurament algú amb més "empenta" ja hagués convertit aquesta MM3Valls en una bona Marató de Muntanya en plan "oficial". Segurament tindria una gran acceptació i força èxit, és cert. I mai es pot dir mai, és clar. De fet, ja se'ns ha passat pel cap la idea... però ara com ara, la vida quotidiana només ens permet estar per aquestes històries... aix...

El Presi tenia clar que la faria sí o sí, ja fos sol o acompanyat, però la veritat és que es fa molt millor en companyia, i el Terminator ha estat un bon company de patiment. Ens hem anat estirant mútuament al llarg del recorregut, i ja en els últims kms ha estat ell qui m'ha estirat a mi més sovint... però no gaire, eeeh... ;)

Cal dir que hem assaborit tot el recorregut tan intensament com hem pogut, i tot i que cap al final ja teniem ganes d'acabar, un cop acabada, coi, fins i tot un te la sensació de que s'ha fet curta... o potser ho dic ara que ja l'he paït una miqueta? No ho sé, en tot cas, ja tinc en ment d'altres indrets propers per a una "futura" edició de la MM3Valls... (o no).

Àlbum de Fotos MM3Valls2012VR by Presi&Terminator 

 

Doncs ja sabeu, si us va el "rotllo", no ho dubteu més i munteu-vos l'Aventura al vostre aire i ritme, i deixeu que el paisatge, els camins i corriols i tot el que us envolta us penetri ben endins per tal d'intensificar les vostres sensacions i eXperiències. Endevant amb el vostre esperit Aventurer!

Web MM3Valls2012VR...

 el Presi!, Club Patidors

MM3Valls2012VR

P-LAB Marató de Muntanya 3 Valls 2012 VR

Ara feia temps que no publicàvem al Blog... la veritat és que la vida quotidiana te les seves prioritats i els seus moments, i a vegades, trobar un espai de temps, o d'inspiració per a escriure uns pensaments o unes vivències es fa... complicat.

Doncs sí, vam fer la 1a edició de la MM3Valls el 2010, amb mooolta calor però també amb moltes ganes. El 2011, hi vam tornar, amb el mateix recorregut i amb una meteorologia molt agradable: els cronos així ho van demostrar!

Edició rere edició vèiem que a la gent li anàva aquest rotllo de córrer sense arcs de sortida/arribada, sense premis, sense classificacions (o si, hehe), en autosuficiència, en definitiva, pel sol fet de córrer entre gent amb el mateix esperit d'aventura.

Avui dia, curses i activitats semblants ja són una realitat: trobades d'amics i coneguts en que es corre pel simple fet de córrer, per l'afició mateixa i el compartir l'experiència amb d'altre gent i fer noves amistats i coneixences, així com la d'adquirir noves experiències i el descobriment de nous llocs i paisatges.

Enguany, la MM3Valls s'havia de celebrar el 21 d'abril... però NO podrà ser, ja que una parella de Patidors se'ns casen i ésclar, ens hi volen al 100% (es veu que ens volen fer ballar fins les tantes... i de privar, ni t'explico... aix...). Així doncs, tot i que ens sap greu per la gent que volia compartir aquesta experiència conjunta amb tots i totes nosaltres, hem optat per passar a "mode virtual"...

Ens expliquem: tenim el track (enguany, NOU de trinca!), tenim el mapa topogràfic (NOU!), i tothom te ganes d'aventura i de noves experiències! Què més necessitem? Doncs DECISIÓ! La vostra, la de tothom qui vulgui eXperimentar!

Així doncs, us posem a l'abast tooota la informació i recomanacions en la web de la MM3Valls2012VR i que esperem que us decidiu a realitzar-la, al vostre aire, quan i com volgueu!

MM3Valls2012VR

45 km i 1800m D+ aprox. plens de sorpreses i eXperiències

Qui serà FINISHER?

Marató Pirata de Montserrat by Koala's

Pel dissabte en que es feia la MpM teníem prevista la Travessa a Montserrat des de Can Massana amb una colla... diríem que de “novells”. La previsió “meteoroloca” però, anunciava mal temps. A part, els dies anteriors havia plogut força, i el terreny deuria estar força humit i la roca molla. I la veritat és que em feia molt de respecte i em feia patir l'haver de fer-la en aquestes condicions i amb “novells”. A part, ells tampoc ho veien gaire clar. Però el compromís era ferm.

El seny va regnar i vam decidir aplaçar la Travessa, i cal dir que això em va alleugerir la responsabilitat, però no pas els remordiments, ja que tots en teníem moltes ganes... bé, uns/unes més que d'altres...

Com que jo tenia ganes de fer quelcom i sabia de la MpM, doncs al capvespre vaig temptejar a alguns Patidors amb un missatge en clau com aquest:

“MpM: Si me dices 'ven'... Voy!”

Al cap de poca estona ja vaig rebre el “potser” del Terminator... Ai!! (no, no, no es pot fer broma, que...)

Així que després de sopar, el Terminator em truca i em diu que què!?

Doncs au, un per l'altre, ens animem i vinga, a preparar l'equipament a corre cuita. Pim-pam!

A dormir tard i a llevar-nos ben d'hora, ben d'hora... a les 4 !!

Marató Pirata de Montserrat by Koala's

Arribem a el Bruc a les 5h20 i anem cap a la sortida...allà veiem un grup de participants que escolten atentament a un xicot amb barba que diu alguna cosa així: “en aquest grup s'haurà de córrer una mica, o sigui que qui volgués només caminar, s'ha equivocat de grup. Era el de les 4h!”

Sí, nosaltres erem els de les 5h30... (per fer-ho en unes 8 hores)

Un altre xicot, Xibeca en mà, també anava fotent “cullerada”, junt amb el @raulkoala... hehe, tots ells denotaven que el sopar havia anat “prou bé”, hehe...

El Terminator, que no sabia ben bé de què anava la cosa, estava una mica acollonit... però jo, com que des de la Triple Canal de Sant Jeroni Patidors&Koala's ja sabia com les gastaven, hehe, el vaig “tranquilitzar” dient-li que a mi també em fotia “respecte” però que segur que ens ho passariem bé! (jo portava el track grabat al GPS per si uns cas...).

Dit i fet, ens vam trobar alguns coneguts, entre ells el Jordi (Yakman), amb qui vam anar fent al llarg de tota la MpM i que si voleu saber-ne més del recorregut, etc., us recomanem la lectura de la seva crònica:

Crònica MpM by Yakman 

Aprofitem per donar l'enhorabona als Koala's & cia. per la bona organització i per l'espectacular recorregut!

Genial !!

Àlbum de Fotos MpM by Patidors 

Crònica MdM by RAMI...

Tot i que les previsions de la meteo durant tota la setmana ja ho dèien i dissabte per la nit van catalogar la borrasca que estava a sobre Catalunya con de primera divisió (després ens hem assabentat que era una tempesta tropical), m'autoconvencia dient que el diumenge no plouria.
Tota la nit del dissabte plovent. Arriba el Lluís, puntual a les 5:45, al lloc on havíem quedat i em diu; - Va, tranquil que segur que al Montseny no plourà. Jo també ho pensava, però quan arribàvem continuava plovent...

Llegir més... Blog d'en Rami! 

MdM ... la crònica del Presi! (Patidors)

El 2010 vam “estrenar” la Marató eXtrem del Puigsacalm amb 5 Patidors... i què va passar? Doncs que va estar passada per aigua, boira, fred i fang! Ara, i com vam patir i disfrutar, eh? Bé, uns més que d'altres... hehe...

I enguany, també hem “estrenat” la Marató del Montseny... hehe, i no es per dir-nos “gafes”, però també ha estat passada per aigua, vent, boira, fang i mooolt fred! Mmmh...

Doncs bé, enguany 7 Patidors hem pres la sortida, una mica remullada, però no gaire. Els dies i nit anteriors no va parar de ploure. A tots ens feia respecte, ja no tan sols pel fet que fos una marató de muntanya, que també, sinó pel fet que la climatologia ens seria adversa.

La majoria portàvem un bon “rodatge”, però la veritat és que tots ens vèiem capacitats per, almenys, finalitzar-la dins l'horari previst.

Un que s'estrenava en marató (el Jordi, germà del Presi i resident a Sta. Maria de Palautordera), el Sayen, que ha vingut expressament des d'Alemanya (on treballa i viu actualment), el Bonfi, que en tenia moltes ganes, i com no, el Rami (el nostre Patidor més mediàtic), el Terminator (una màkina!), i jo mateix, el Presi!

Al cap d'un km de la sortida, on no havíem vist al Terminator, ja ens vam mullar els peus passant per un pas de camí inundat pel riu Tordera. Fuaa, això ja pintava èpic!

La pujadeta fins a Sant Bernat (km16), tot i que no era molt costeruda, anava pujant i carregant les cames. Jo des de l'inici ja anava força alt de ppm's (els nervis? Que tampoc anava tant ràpid!). Així, un cop a Sant Bernat (en unes 2h) i sense haver-me posat l'impermeable (no plovia massa), jo i el Riki ens retrobem a l'avituallament, on també hi ha el germà del Terminator, que ens fa algunes fotos i vídeos (merci!!). Aleshores vam saber que el Terminator també era en cursa! Bé!

Ara ve lo bo! La pujada al Matagalls... però abans, just quan pugem per una trialera costeruda agafant-nos amb unes branques, al costat d'una petita riera (o cascada), des de dalt ens criden: “Pedra!!!”... hòstia, un pedrot gros, gros baixa directe cap el Riki, que anava darrera meu. Aleshores, m'empeny una mica (que casi me la foto), i el pedrot li passa a menys de mig metre! Jodeeer, què justet!!! Ja tenim l'anècdota del moment. I és que amb la fangada que hi havia i lo tou del terreny, doncs...

Ara sí, ara ja toca pujar i pujar... i pujar cap al Matagalls! Caram quina pujada. El Riki es va quedant enrere i jo vaig fent. El camí molt guapo. Mirant enrere, només es veu un tros de la vall, ja que la boira impedeix veure més enllà. Amunt doncs! Sembla no acabar-se mai... les lumbars comencen a molestar i algun petit toc d'alerta de rampes als bessons que fan que hagi de fer les passes més curtes. Sí, si, pujava caminant, què us penseu! A mig camí em passa el Jordi Garcia. Ens saludem. Tira, tira... i el perdo de vista al cap de poc.

Quan ja arribem gairebé a dalt, a espai obert, la pluja i el vent s'intensifiquen, i la sensació de fred m'envaeix completament. Aprofito per fer alguna foto més i algun vídeo i em poso l'impermeable. Vaig xop de dalt a baix. L'impermeable de l'únic que em protegeix és del vent, ja que també està xop. Començo a tenir les mans inflades i força fredes. Sento tocar una esquella i penso: caram, vaques per aquí amb el temps que fot? Noooo, jajaja, era un xicot que, tapat de dalt a baix, l'anava tocant i animant la penya! Increïble! Moltes gràcies noi! El crono em marca unes 3h.

A l'arribar dalt, al GR sota el Matagalls, un grup de voluntaris que havien parat una tenda, em van apuntar el dorsal en mig de la ventada i la pluja que fotia. Ara tocava baixar fins a Sant Marçal.

Un cop aquí, a Sant Marçal, km25, miro el Garmin i veig que el porto amb el crono parat. Joder, segur que al posar-me l'impermeable allà al Matagalls (amb el vent, costava), dec haver pitjat el botó sense voler. Bé, el torno a posar en marxa. Porto unes 3h30 i vaig prou bé tot i el fred que ja tinc.

El noi de l'avituallament ens diu als que estem allà jalant i bevent que al Turó de l'Home hi ha 0 graus, boira i que fa molt vent i fred. I que la pujada a les Agudes és tan o més dura que la del Matagalls, que si hi ha algú que vulgui abandonar, que ho faci ara si no va prou equipat o no s'hi sent amb forces.

Una noia i algú més diuen que abandonen... a mi se'm passa pel cap però ho descarto ràpid. A més, els diuen que han d'agafar la ctra que baixa directament al poble i que hi ha uns 15km, que ells mateixos... caram!

Doncs res, després de fotrem uns quants trossos de plàtans i alguna taronja, beure Isostar i jo què sé què més, tiro una mica, pixo, i santornem-hi. Primer per una pista ample on es pot córrer força bé, fins que ja trobem el corriol de pujada.

Mare de Déu, aquí començo a flaquejar. Passes curtes, gairebé sense aixecar el cap de terra. Fa molt vent i la pluja s'intensifica. Algun altre avís de rampa als bessons. Afluixo una mica, deixo passar 2 o 3 participants que veig que també van tocats però potser no tant com jo. Em dosifico. Les pulsacions bé (a 160). Ara ja tinc fred. Les mans em comencen a fer mal, això vol dir que se m'estan començant a gelar. Tinc el track al Garmin però no m'atreveixo ni a mirar-lo. Vaig fent, ja arribaré a dalt, penso. Aleshores em ve al cap com deu estar patint el meu germà (és la seva primera marató). Estic temptat d'avisar-lo de que això és molt dur, però aleshores penso que és ell qui ho ha de decidir. Al Riki no el veig. I a ningú més dels Patidors.

Oh, ja veig roques i espai obert! Arribem al cim, a les Agudes! Serpentegem algunes roques i corriols. El vent s'intensifica encara més. La pluja, empesa pel vent, semblen agulles que se't claven al cos. Fins i tot notes les gotes com punxen a través de la roba molla.

Anem un grupet petit de corredors i ens despistem i tirem cap a l'esquerra i avall. Ens criden: ei, que és per aquí! Jodeeeer, ja deia jo, quina cagada, ho sento nois. Va, que anem sobrats. Au, puja 50m recte amunt que no ha estat res. Ara seguim un corriol entre bassals d'aigua i un vent terrible ens empeny per tots costats. L'impermeable s'infla d'aire. La pluja xoca contra els nostres cossos mig congelats. El nas raja i gairebé no podem ni parlar perquè els llavis i la mandíbula se'ns ha mig congelat.

Per fí! L'avituallament del Turó de l'Home!!! Miro l'hora, són les 13h!! Wow, penso! Això m'anima. Veig alguns organitzadors o voluntaris que vénen corrent cap a nosaltres mig espantats preguntant-nos si havíem vist algun participant fotut per allà darrera. Aleshores ja intueixo que alguna cosa no va bé, que la climatologia se'ls està girant en contra. Jo no he vist res greu! Ens animen.

Arribo, doncs, a l'avituallament, en mig d'un clima extrem, i gairebé ploro d'emoció... si, si, va ser una sensació brutal... se'm van negar els ulls, tot i que l'aigua de la pluja que rajava per la meva cara ho dissimulava.

Un grup d'atletes ens vam avituallar i vam ser atesos, millor dit, MOLT ben atesos, per la “RUN Cicling”, a qui no conec personalment, i com no, pels amics Koala's, entre d'altres. De fet, qui sinó podia estar, en un dia així, al cim del Montseny, eh? Moltes gràcies kanalla!

Un cop reavituallat i congelat pel fred. Avall va! Ens esperaven gairebé 14km de pura i dura baixada (1500m D-)!!

Els corriols eren plens de fang, pedres i la major part d'ells, semblaven rierols, ja que l'aigua també hi corria, i, és clar, nosaltres pel bell mig de l'aigua, xip, xap, xip, xap, ziiip (relliscada!), uuuiii, de què!

Així, anava baixant a pas lleuger, hehe, el que fa la inèrcia... que em sona el mòbil insistentment. Com que en aquell moment no podia parar perquè el camí era molt estret i plovia força i no hi havia res a cobert, el vaig ignorar. Al cap de poc, un altre cop el mòbil. Caram, a veure si li ha passat res al meu germà! Paro, em trec l'impermeable i agafo el mòbil de la Camelbak. No respon. Truco, no contesta. Em passen alguns corredors interessant-se per si em passa res. No, no, gràcies! Guardo el mòbil un altre cop i avall.

Torno a avançar alguns corredors i torna a sonar el mòbil. Caram, torno a parar, ara sota un arbre. No contesta. Truco jo, tampoc! Joder! Un home a qui ja he avançat 2 cops, em diu que més val que llenci el mòbil... jajaja, ja te raó. Bé, ara me'l poso a la butxaca de l'impermeable dins una bossa de plàstic que porto (per si em tornen a trucar, que el tingui a mà i no hagi de parar més!).

Vaig tirant avall... avanço força gent. La penya s'ho pren en calma això de baixar, tot i que jo tampoc vaig a sac, que l'endemà s'ha d'anar a treballar, tu!

Torna a sonar el mòbil. Ara sí, ara contesta. És el meu germà que, tot i que no el sento gaire bé, em diu no sé què de que han plegat o alguna cosa així em sembla entendre. Ni idea. Jo li dic que em queden 4km per arribar.

Vaig tirant avall i no para de ploure en cap moment. Travesso un camí ample i giro cap a la dreta cap una trialera de baixada que no vegis com patina. Arribo a un camí ample i veig corredors que baixen per la meva esquerra... ara no entenc res. Miro el track del Garmin i veig que ho he fet bé i que vaig bé. Penso que potser han escurçat el recorregut pel clima del cim. No ho sé. Tiro i vaig avançant gent.

Ara arribem al riu Tordera, que s'ha de creuar agafant-nos a una corda, ja que la força en que baixa se'ns pot endur riu avall... vaig passant i l'aigua em cobreix més amunt de la cintura. Hòstia! El mòbil, que el porto a la butxaca de l'impermeable!! Ai!

Surto de l'aigua i un home m'empeny cap amunt, que ve una pujadeta i ens anima: vinga va, que només queda 1km!!

Jo no sé d'on trec les forces però vaig corrent, ja fa estona, a un ritme força bo. Avanço a més gent. Penso, caram, si que van amb calma, però si normalment la gent, quan està la meta a prop, apreta... no ho sé, no ho entenc.

A uns 500m de l'arribada em sembla veure el Rami... no, no pot ser. Caram, a mesura que m'hi acosto el vaig reconeixent... em sorprenc! Rami, què t'ha passat? Em diu que des del km15 que va amb rampes... caram! Em quedo al seu costat i ell que ho veu i m'empeny endavant i em diu: va, tira! Val, val, doncs tiro!

A 50m de l'arribada, em trec l'impermeable i em torno a emocionar, hòsti, semblo una figaflor... sort de la pluja, que m'ho dissimula... passo per la meta: Finisher! 6H40' Per tu, mama!!

A l'arribada veig la Marta i el Sisco que em fan algunes fotos... veig al Terminator, ja amb roba neta i seca. Penso: jodeeer, que en deu fer d'estona que ha arribat... és una màkina! Tal qual. Parlem i el felicito. I ell també em felicita. Estem contents. En pocs segons arriba el Rami. Ens fem cinc cèntims de com ha anat. El Rami em comenta que hi havia gent amb hipotèrmia. Ens trobem al Ruben. Xerrem, i lo bo és quan el Ruben li diu al Rami: que has anat buscar al Presi? ...hehe, i jo, que dic: home, el Rami és bon xicot, però no tant, eh! ...jajaja, és clar, com que el Rami, normalment està fet un “mulo”, doncs suposo que li va estranyar que arribés aleshores. Ei, de bon rotllo eh, que el Rami està fort, fort, i un mal dia el pot tenir qualsevol. Hehehe...

També vaig xerrar amb un company dels Sansa Súa... Tot! I em va dir no sé què que a alguns els havien desviat del traçat inicial. Jo la veritat és que ja no entenia res. Aleshores vaig trucar al meu germà, i per sorpresa meva, es veu que la seva parella l'havia anat a buscar, a ell i al Sayen a mig camí del poble i Sant Marçal. Es veu que els havien fet plegar perquè la MdM s'havia suspès. O això els van dir! Uff, estaven molt emprenyats, ja que es veien capaços de pujar al Turó de l'Home i, a més, anaven equipats. També baixaven a 2 corredors que els havia passat el mateix i que s'havien trobat per la carretera.

En aquestes, que veig que arriba el Riki, que sortosament, també havia fet el traçat original. Xerro un moment amb ell i li dic que me'n vaig, ja que m'estic congelant de fred. El Rami ja s'havia anat a la dutxa i ja marxava. Jo au, cap a casa el meu germà, a poc més d'un km de l'arribada. Corro una mica però veig que tinc una petita molèstia a un peu. Camino.

Directe a la dutxa! Aigua calenteta. Roba seca! Un cafè amb llet calent, calent! Quin plaer! El meu germà igual. Comentem l'odissea i ell segueix emprenyat. Encara avui, crec! La veritat és que jo encara no entenc què va passar... (suposo que amb els dies i les explicacions, se sabrà).

Més tard truco al Bonfi, que no sé res d'ell i em te preocupat. S'hi posa el Sayen. Estan conduint cap a casa. El Bonfi molt emprenyat. Ha fet gairebé 45km baixant per carretera i sense aigua (per beure) ni cap avituallament. Li ha passat igual que al meu germà i al Sayen, i com a d'altra gent.

Jo penso: joder, quin caos. No entenc res.

Més tard, els primers missatges al Facebook i alguns correus. En dies posteriors, més missatges i cròniques que ja van donant una idea del que s'ha viscut enguany en la MdM.

La climatologia no es pot menystenir, ni que sigui al costat de casa (per allò de que coneixem molt bé el lloc). Personalment, la organització va estar molt bé, ja que jo vaig ser dels “afortunats” que vam poder passar pel Turó de l'Home i sobreviure a l'experiència. I què puc dir dels voluntaris... com diuen, un 11 sobre 10. Però és clar, veient el caos que s'ha format, doncs un te aquell sabor agredolç, no per mi, sinó pels companys i companyes que han vist frustrades les seves expectatives per tota aquesta caòtica coordinació entre organitzadors i voluntaris, que s'han vist desbordats per la climatologia més adversa. Ànims companys, que a la propera millorarem, segur!

Vinga, ànims a tothom que de les experiències sempre s'aprenen coses! I el Montseny no se'n va enlloc, almenys de moment. I si voleu reviure un dia com el d'enguany, espereu que arribi, i au, amunt... i avall!!!

Colla de Patidors cap a la MdM...

Aquí teniu la colla de Patidors que participarem a la Marató del Montseny 2011 !!

Com no podia ser d'una altra manera, el RAMI va ser el primer en apuntar-se...

Després, com aquell qui no vol la cosa, el Presi el va seguir... no, no, no va caldre insistir gaire!

El Bonfi, que ja tenia en ment fer una marató de muntanya -fos la que fos-, es va decidir per aquesta, ja que tot i que li feia més gràcia la Puigsacalm, com que a la MdM ja en hi havíem inscrit, doncs éll també, què carai!

Gairebé al mateix temps, el Riki no podia ser menys i també s'hi va tirar de cap...

Al cap de poc, i cal dir que no ho va fer abans perquè no va poder, el Sayen, que vindrà expressament d'Alemania per córrer la MdM, també és al sac!

Passades unes setmanes, si, si, setmanes, ja que vam ser dels primers a inscriure'ns, el Jordi (Jra), germà del Presi i resident a Sta. Maria de Palautordera, tot i no estar avesat a fotre gaires animalades atlètiques, com que té el Montseny a tocar, li feia molta gràcia apuntar-se. I així doncs, vès què, sóm-hi! hehe, tot i que està una mica "acollonit", ja que serà la seva primera marató!

I bé, l'última a inscriure's, i a base d'insistir-li molt i molt, hehe, el Terminator, que si no està al 100% -o gairebé-, costa de convèncer...

Així doncs, si els veieu per allà patint com cabr... volem dir, disfrutant al màxim, animeu-los, bé, a uns més que a d'altres -que n'hi ha que aniran "sobrats", hehe-, i foteu-los-hi alguna foto de la seva cara de patiment que segur que us ho agraïran... ;)

Ànims a tots, Patidors!! I també, com no, donar les gràcies a la organització, voluntaris, etc. per la iniciativa i la feinada!

Rogaining del Vi 2011, a Pontons

Tot i que la orientació no és la nostra principal activitat, un Rogaining té aquella barreja de resistència (fons) i aventura que tan ens agrada. I a més et permet descobrir detalls del paisatge que d'altra manera se't passen per alt.

Enguany ens hi hem presentat el Presi, que és el més aficionat en temes d'orientació, tot i que reconeix que es fot força nerviós quan toca competir, també el Riki, que ja va participar a Pacs, l'any passat. I el Bonfi, que s'hi estrena enguany.

Així doncs, tots junts, formem l'equip “Patidors 10è Aniversari”, aprofitant que enguany celebrem 10 anys com a Club Esportiu.

Anem al gra. De bon matí, vam voler fer-ho ben fet i vam quedar per fotre'ns un bon esmorzar, i aprofitar per parlar de com ens plantejaríem la competició. I després, arribar amb temps a Pontons.

Ja amb el mapa en mà, a primera vista ens va semblar una mapa “petit”, comparat amb d'altres edicions. Però l'experiència ens deia que no ens refiéssim. Ai aquests desnivells...

Així doncs, vam traçar una ruta “conservadora” ja descartant de bon principi algunes fites. La veritat és que arribàvem en un estat de forma força bo -dintre de les nostres capacitats, és clar-, ja que el Rogaining també ens servirà d'entrenament per la MdM.

Un cop posats en ruta, la primera pujada va ser brutal -el cartell de “Pujada Perillosa” ja ho anunciava. Però un cop escalfats, vam anar fent, i en la primera hora ja teníem 6 fites. Caram, això ens va animar i el Bonfi ja havia agafat el rol de la competició, igual que la resta, i ara corríem sempre que podíem.

Per menjar vam anar tirant de barretes i gels. Al final acabes desitjant arribar per fotre't el berenar/sopar, una mica més consistent!

En les 3 primeres hores no ens vam trobar amb massa gent, però en les últimes 3, en anàvem trobant força equips. Uns anaven i d'altres venien. Nosaltres miràvem d'anar al nostre rotllo, ja que en algunes ocasions sí que t'ajuda a trobar més fàcilment les fites, però en d'altres, et confon.

Els quilòmetres anaven sumant, i els desnivells també. Però els ànims i les ganes no les vam perdre en cap moment.

Al llarg de la competició vam anar fent fotos, algun vídeo, i com no, admirant el paisatge, i intentant disfrutar al màxim.

La primera dificultat la vam trobar a meitat de competició, en la fita 74, on ens vam despistar pel munt d'equips que hi vam concórrer i la poca visibilitat dels corriols. Després, en anar d'aquí cap a la 82, el Presi, gravant un vídeo, i per no estar per la feina, es va fotre un cop a la cama contra una roca, i al llarg de la resta de competició, totes les branques i punxes hi anaven a parar... ai, ui!! (que no, que no, que no teníem temps de parar a embenar-ho!)

Després, l'altre dificultat va ser en fer un “recte” des de la 92 fins a la 73, on ens vam “embardissar” força, però la veritat és que ens va sortir bastant bé, ja que vam traçar el recte força bé.

Com sempre, quan acabes un Rogaining, tens la sensació de que ho haguéssim pogut fer millor, o que haguéssim pogut fer també aquella fita, o aquella altra. O agafar un altre camí/estratègia, o córrer més. O jo què sé...

Però bé, edició rere edició, aquesta colla ens fan disfrutar i patir com ens agrada. Moltes gràcies!

Al final vam quedar els 9ens (de 32 equips) en la categoria HO, i 19ens (de 90 equips) en la “general”.

Calculem que vam fer uns 33 km amb un D+ aprox. d'uns 2000m. En definitiva, un molt bon entrenament de cara a la MdM.

Pensem que ho vam fer prou bé. I a més a més, que és l'important, ens ho vam passar d'allò més bé!

Com a equip ens vam coordinar força bé, ja que sent 3 components, ni som pocs, ni som multitud.

Enguany, el Rami i el Sayen, per diferents motius no han pogut venir (aleshores, haguéssim fet un parell d'equips i haguéssim esmolat els 'ganivets', hehe), i és per això que els hi dediquem aquest esplèndit Rogaining i esperem retrobar-nos-hi l'any vinent.

Equip “Patidors 10è Aniversari”, Presi, Riki, Bonfi

Àlbum de Fotos Rogaining del Vi 2011, a Pontons by Patidors 

7 Patidors a la Marató del Montseny!

L'any 2010, 5 Patidors vam participar en la Marató eXtrem del Puigsacalm. Va ser la primera edició d'una marató altament recomanable però alhora molt dura. Hi vam ser, el Rami, Presi, Riki, Sayen i Diego. Cal dir que vam agafar un dia de pluja en que el circuit estava molt malmès i vam acabar patint d'allò més, però alhora disfrutant al màxim d'aquest patiment... uns més que d'altres, hehe... ;)

Enguany, alguns volíem tornar a la Puigsacalm, però l'aparició de la primera edició de la Marató del Montseny, ens va fer canviar la decisió, ja que el Montseny també ens atrau força i per alguns, ens és una mica desconegut malgrat la proximitat.
Així doncs, com no podia ser d'una altra manera, vam ser dels primers en inscriure'ns-hi. Bé, el Rami i el Presi, en un pim-pam. Després, el Bonfi i el Riki. Al cap de poc, el Sayen i el Jra (que viu on inicia i acaba), i finalment, el Terminator, que ha costat més de convèncer, tot i que el paio va sobradíssim!

Doncs ja tenim 7 Patidors en un repte magnífic per uns paratges fantàstics en que segur que patirem però que també disfrutarem moltíssim. I és que 9 hores poden donar per molt, eh? ;)

Ja us explicarem l'eXperiència, que fins aleshores, tenim alguns altres reptes no menys prometedors en quan a patiments i satisfaccions: Cursa Solidària del Cava, Rogaining del Vi, fer un Ecos per Montserrat, i entrenaments varis... :)

Molts ànims a tothom i a seguir entrenant, patint i disfrutant!

Aplec OrientLleurista! octubre 2011

De bon matí, els primers participants a l'Aplec OrientLleurista! han anat arribant. Passades les 8h, hem iniciat la marxeta tot havent explicat breument quatre nocions sobre com situar el que es veu al mapa amb el paisatge que veiem.

Així doncs, un cop han sortit tots, jo he anat amunt i avall “controlant” la penya que no s'esgarriés gaire i fent algunes fotos. No he pogut “caçar” tothom, és clar! De fet, a mi també m'ha servit d'entrenament, ja que he anat corrent/caminant a peu.

El Riki i el Bonfi, que amb mi formarem l'equip “Patidors 10è Aniversari” en el proper Rogaining del Vi a Pontons el 22 d'octubre, han posat la directa i al cap d'unes 2h han finalitzat el circuit fent totes les fites... però no tots els enigmes. I és que 24 enigmes... la neurona no dóna per tant!

El Presi dels Sansa Súa... Tot, de Sant Sadurní i la seva filla, també han anat fent i per sorpresa meva, hehe, han trobat totes les fites! I uns quants enigmes! Molt bé! I és que des de la MM3Valls, que jo crec que ha estudiat el tema, eh! ;)

Per la colla de Vilafranca/Vilanova (Equip de l'Escola) avui era el primer cop que prenien part en una prova d'orientació... però ràpidament han anat aprenent dels errors, com ara el tornar a l'últim lloc conegut quan no saps on ets. Va, que no us he vist arribar, però segur que ho heu fet força bé!

El Jaume, de Torrelavit, també debutava en orientació. Sí, es coneixia el terreny, però això no treu mèrit, ja que les fites s'han de trobar igualment. Se n'ha deixat dues, però segur que un altre dia hi tornarà i les trobarà!

També un jovenet de 12 anys ha vingut amb la bici, i la veritat és que m'ha fet patir una mica, ja que tot i que és del poble i deia que s'ho coneixia, no portava mapa -n'hi he deixat un ortofotomapa-, però sí que portava una bossa amb menjar i aigua -això m'ha tranquilitzat.

També, una família amb una nena i un nen ha fet el passeig amb el mapa al mòbil! I bé, han anat fent i a mig matí se'ls ha ajuntat una altra família -el seu germà, crec- i au.

També ha vingut el Josep, dels Senglars de Mediona, que ha començat més tard i que ha fet el circuit també com un llampec!

Jo, anant amunt i avall, m'he anat trobant amb uns i altres -a d'altres ni els he vist-, i algun cop de mà he donat, eeeeh? ;)

Cap allà les 12h he anat cap a l'arribada, i hem fet petar la xerrada amb el qui érem allà, el Jaume, el jovenet de 12 anys -uffff, sa i estalvi!-, més tard el Riki -que havia seguit entrenant- i el Josep, i per últim, els Sansa Súa.

El Jaume ens ha comentat que quan ha arribat, ha vist 2 grups de gent que iniciaven el circuit. I és que tampoc calia començar tan aviat! Oi? Bé, cadascú a la seva! I tant!

El jovenet ens ha comentat que havia trobat 2 fites, havia donat voltes i voltes i no n'havia trobat cap més. A mig matí havia anat al bar a esmorzar, després hi ha tornat a buscar-ne més -o a donar voltes amb la bici-, i quan s'ha cansat, ha vingut cap a l'arribada. Pim-pam.

Cap allà les 13h, quan ja marxàvem cap a caseta, les famílies han arribat i els més emocionats eren la canalla, que explicaven les fites que havien trobat, els enigmes resolts, i els llocs per on havien passat. Magnífic!

Doncs res, la veritat és que jo també m'ho he passat molt bé veient-vos anar amunt i avall.

El circuit, és clar, ni és fàcil ni és difícil. Has de fer el que puguis o vulguis. Ara mateix, per fer-lo tot i sense perdre's gaire, són uns 12 km i mínim 2h si vas corrent/caminant. Avui, alguns llocs estaven força bruts (molta herbota i alguna de punxeguda) i algun que altre, s'emporta cap a caseta algunes “ferides de guerra” (esgarrinxades).

Apa doncs, aquí us espera el circuit permanent d'orientació OrientLleure! per quan el volgueu tornar a fer.

Gràcies a tothom per participar i ànims a qui el vulgui provar.

Per cert, us agrairíem que ens feu arribar els vostres comentaris a través del formulari de Participació de la web de l'OrientLleure!

El Presi! Club Patidors 

Àlbum Fotos Aplec OrientLleurista! octubre 2011 

Aplec OrientLleurista!

OrientLleure! Party Time!

Aprofitant que hem renovat el Circuit Permanent d'Orientació, i que hi anirem a fer un entrenament per tal d'afrontar nous reptes, si voleu, ens hi podem trobar tothom qui vulgui a:

OrientLleure! Circuit Permanent d'Orientació a Torrelavit

Vinga va, que ens ho passarem bé!! Veniu!! ;)

10è Aniversari Club Patidors

Com sabeu, enguany celebrem el 10è Aniversari del Club Patidors, en que una colla d'amics i amigues units per una mateixa afició, -el patiment-, vam iniciar amb moltes ganes i il·lusió.

Un dia com avui, però de l'any 2001 iniciàvem aquest camí de patiments, satisfaccions i penes. Com la vida mateixa.

Al llarg d'aquesta nova temporada que comença, la 2011-2012, anirem penjant cròniques i rememorant esdeveniments i gestes, així com anècdotes, entre d'altres cosetes.

Potser també algun P-LAB, tot i que tal i com està el tema dels accidents esportius en que si no tens assegurança esportiva pròpia, si et passa res, t'ho has de pagar de la teva butxaca (la Seguretat Social no se'n fa càrrec), doncs... no està el tema per gaires organitzacions "pirates"...

Així doncs, només donar l'ENHORABONA i les gràcies a tothom qui forma, o ha format part del Club Patidors, i també a tothom qui ens ha donat suport en tots els àmbits!

Endavant Patidors i Patidores!! :)

OrientLleure! Circuit Permanent d'Orientació Actualitzat!

Ja tenim actualitzat el Circuit Permanent d'Orientació OrientLleure!, a Torrelavit!

Accessible tot l'Any!

Circuit d'Orientació PERMANENT accessible tot l'Any. De dia o de nit. Caminant, corrent, o en BTT. En solitari o en companyia.

Ideal per a iniciar-se en l'orientació entre Vinyes, Prats i Boscos en uns 12km de recorregut aproximat -o el que tu vulguis.

Barraca de Pedra Seca

El mapa de la OrientLleure! està disponible ON-LINE des de finals de 2007, del qual n'hem fet 2 revisions, la penúltima l'any 2009. Aquest estiu de 2011 hem fent una nova revisió del mapa, la qual ja teniu disponible per a descarregar-vos-la. Ai aquests pagesos que no paren de fer nous camins i de modificar-ne d'altres, i de cultivar i "des"-cultivar terres... però la veritat és que ens respecten les fites. Agraïts n'estem! ;)
En aquesta nova revisió hi hem afegit 6 noves Fites i també hem renovat TOTS els Enigmes. A més a més, pels més atrevits/des, us posem també un mapa ortofotomapa amb les fites marcades. Tanmateix, de tant en tant fem una revisió de les fites sobre el terreny per tal de fer-ne un mínim manteniment.

OrientLleure! Circuit PERMANENT d'Orientació a Torrelavit

Blog d'en Rami

El nostre Patidor més "mediàtic" i un dels màxims exponents esportivament parlant del Club Patidors, ha encetat el seu Blog personal amb la seva crònica de la Duatló d'Alta Muntanya de Laspaúles!

En Rami

Aquí teniu l'enllaç:
Blog d'en Rami

Vinga Rami, endevant amb els reptes, els reports i les cròniques tan bones que fots!

Orientació, Rogainings... Aventura!

Ja des de l'any 2004 que el tema "orientació" ens va anar cridant l'atenció, i hem practicat aquesta modalitat esportiva de manera esporàdica. No en sóm experts, és clar, però el seu esperit aventurer i el contacte amb la natura ens agrada.

El 2005 vam organitzar un P-LAB d'orientació en modalitat Duatló a Sant Pere de Riudebitlles i en el qual vam introduïr els ortofotomapes... i cal dir que vam atreure l'èlit en orientació de la comarca i rodalíes i que a molts els va servir d'entrenament. Vam quedar impressionats pel nivell dels partcipants d'èlit!

Després, el 2007 vam organitzar un altre P-LAB d'orientació pura a Torrelavit, l'OrientLleure!, en que vam acollir participants de diferents nivells i on vam introduïr els enigmes (EnigMàrius) per resoldre a cada fita. A tothom li va agradar la idea i tan va ser així que vam decidir deixar el circuit d'orientació de manera permanent, el qual, anem mantenint de tant en tant.

Alguns Raids després, ens vam estrenar en la modalitat Rogaining, que és una cursa d'orientació de llarga distància en equip de 2 o més persones en que s'han de trobar el màxim nombre de fites en un temps límit de 6 hores.
Les distàncies i desnivells a recórrer són molt grans, i l'estratègia de cursa és molt important, ja que s'ha de triar les fites a trobar per endavant tenint en compte les distàncies i puntuació d'aquestes fites, ja que no totes puntúen igual: estratègia+forma física+orientació.

Doncs sí, ens vam estrenar, l'any 2009, a la comarca de l'Alt Penedès, al Rogaining del Vi "El Jardí de Bacus", a Pacs del Penedès. Vam complir les expectatives i ho vam fer prou bé per ser la primera vegada.
Tan va ser així, que el 2010 vam repetir, amb 2 equips de Patidors, i cal dir que vam deixar el llistó molt alt!

Equip Patidors T-Shirts: Sayen&JMRA, Patidors Metralleta: Rami&Ricard

Van seguir 2 edicions al rei dels Rogainings al nostre país, el The Wild Boar, a l'Espluga Calba, on hi vam ser el 2010 i el 2011 en ple hivern i fent una modesta actuació... però en que vam disfrutar i experimentar la duresa d'aquesta prova.

Aquest 2011 segurament tornarem al Roganing del Vi, que enguany es realitza a la zona de Pontons, i que ens servirà d'entrenament per d'altres reptes que tenim aprop i d'altres que tenim en ment!

Us deixem amb aquest vídeo d'auto-motivació en que es visualitza el com es disfruta i pateix d'aquesta modalitat esportiva que és la orientació, que cal dir que no sempre ha de ser competitiva, sinó que s'hi pot anar a passar-s'ho bé cada un al seu ritme.

eXpedició Aigüestortes Light Agost 2011

Vam sortir de St.Pere a les 5h de dissabte i vam iniciar la marxa des de l'aparcament a mig camí entre Espot i l'estany de St.Maurici a les 9h20. Al cap de 45' ja érem a l'estany, i a les 11h aprox. vam parar a jalar una miqueta. La pujada al coll de Monestero es va fer bastant dura, ja que, sobretot el tros final, s'empina força. Eren les 13h30 aprox.

Anàvem força bé, tot i que el Joan, que pocs dies abans va estar fotudet al llit amb una passa, anàva fent al seu ritme. Però tal i com vam acordar, anàvem al ritme del més lent... que tot i així, era una ritme força bo!

El temps s'anava complicant per moments, ja que els núvols ens anàven sobrevolant i cada vegada éren més compactes. Tot i així, vam decidir pujar al cim del Peguera (2984m). El Joan dèia: "joder, si està aquí mateix!! En 30' hi sóm!!"
I un Kolló!! I és que la perspectiva òptica en alta muntanya t'enganya. Vam arribar sota el cim al cap de gairebé 1h. El Sayen i el Riki van pujar al cim, i jo (Presi) em vaig quedar una mica per sota, i el Joan, encara més avall, ja que hi havia una grimpada molt aèrea. La feinada que van tenir aquest parell allà dalt!! Sort que no hi vaig pujar!

Des d'on érem, la vista era espectacular: just a 2m jo tenia un precipici de gairebé 1000m... però era brutal la vista des d'aquí!!! Aleshores ja començavem a sentir tronar... ai!

Vaig baixar cap on era el Joan i vam esperar una estona a que baixessin aquests 2, ja que es veu que els va costar força desgrimpar.

Un altre cop al coll de Monestero, vam dinar. Eren les 15h30. Després, avall cap al refugi, ja que la tarda es complicava i ja quèien 4 gotes. No vam poder anar a la "platgeta"... Ooooh... ;P
Els últims 20' els vam fer plovent, i a les 17h vam arribar al refugi JM Blanc, just quan va apretar la pluja! Ho vam salvar!!

Dutxa amb aigua calenta, roba neta, comentaris del dia, etc..., aleshores, al porxo, veiem com trona i llampega, i no vegis la pedregada que va fotre cap allà les 20h!! Va quedar tot blanc!! Vam trobar-nos gent de Vilafranca (els Blade Runners), i vam sopar plegats en un bon ambient.
Al refugi hi havia WIFI gratis, i amb els smartphones, ens vam poder connectar, tot i que, paradoxalment, no hi havia cobertura mòbil. En canvi, a dalt del cim del Peguera, sí que, almenys jo, que ho vaig probar, vaig poder trucar a casa... :o (la veritat és que ens pensàvem que trobariem cobertura al refu!)

Vam anar a dormir a les 22h en una habitació molt confortable, tot i que vam pillar un parell que roncàven de la hòstia i amb prou feines vam poder dormir més de 2h seguides... la resta de la nit, dormíem a estones. A les 6h ja ens vam llevar i vam sortir a veure com sortia el sol... ESPECTACULAR!!

Després d'un bon esmorzar, a les 9h aprox. vam iniciar la marxeta per la ruta alternativa... ens vam perdre 3 o 4 vegades però anàvem trobant el camí. Per aquí vam veure forces Isards... ;)

Un cop sota el cim del Monestero, el Joan es va quedar al coll alternatiu i nosaltres vam deixar les motxilles i au, vam pujar al cim a un ritme molt ràpid, i això que hi havia uns 200m de D+... en menys de 20' hi vam ser: unes vistes magnífiques!! La baixada, igual de ràpida!!

Un cop reunits amb el Joan, que no va pujar perquè ja anàva una mica "tou", vam iniciar la marxa per baixar per la Valleta Seca, la ruta alternativa de la Carros de Foc que havíem triat. Fuaaaa!!! Déu n'hi do la baixada!! Impressionant!! Tartera, blocs, pedrots, ... ;) ...ara, va estar molt bé perquè és molt poc transitada i la sensació d'aventura és majúscula. Ara, aquesta ruta és més difícil que l'altra, la del coll de Monastero.

Vam arribar al refugi Mallafré a les 13h, i després de reposar una miqueta, a les 14h ja érem al cotxe. No vegis quina gentada que pujava a l'estany de St.Maurici!! I això que ja començàven a caure 4 gotes!! Pobre penya... i alguns/nes no anàven gaire preparats... mmmh...

Parada a Sort a dinar, i au, cap a caseta tot comentant la jugada, etc. Abans de les 20h ja érem a casa.

Bona eXcursioneta amb molt bona companyia. Els temps ens va ser favorable i en resum, podríem dir que va ser un cap de setmana rodó! :)

Si voleu veure més fotos espectaculars:

Àlbum de Fotos eXpedició Aigüestortes Light Agost 2011 by Patidors Team

I un petit vídeo: